jueves, 4 de junio de 2009

caminando














La gente dice: me da miedo la muerte!
No se dan cuenta que nacemos y morimos a cada instante.
Al inspirar (nuestros pulmones están vacíos: la muerte),
al expirar (nuestros pulmones están llenos: la vida).
Por eso los que practicamos zazen en el dojo,
nos acompañamos en la muerte y en la vida instante a instante.
(maig/09)


He caminado sin andar.
He andado sin hollar.
Los pasos en el profundo camino.
AHORA, mis pasos dejan huella en el profundo camino,
Camino en la práctica de la Vía:
El camino que abraza los contrarios.
Ahora! Todo parece un profundo sueño
Siempre es un instante!
Ahora bien, si el pasado
No fue ayer.
¿Qué fue?
Todo es ilusión.
Todo es nada
Nada es todo
(febrer-març/09)

1 comentario:

Siddharta dijo...

Poema preciós!

Efectivament, a cada instant hi ha mort i hi ha naixement. La mort, com la coneixem, en realitat no existeix. La mort és a cada instant, durant tota la vida. A cada instant deixem alguna cosa, que no tornarà mai més. I, també, a cada instant, alguna cosa neix. A cada instant, la mort i el naixement. I si vivim el Present, vivim la mort i el naixement, a cada moment. Viure el present és viure la vida i la mort, simultàniament, a cada instant, les dues cares de la mateixa moneda. I la mort, tal com la gent en parlem, no és rés. No fa cap por, ni és cap desgràcia. Per això hem de viure intensament el Present, perquè això que vivim, ara, està naixent i està morint, ja. Només si vivim intensament el present podem copsar la llum efímera que hi ha entre naixement i mort. En realitat vivim, només, si vivim intensament el Present. I aquesta llum efímera, aquest punt insignificant entre naixement i mort es pot fer Llum Eterna. En realitat, només mor qui es deixa atrapar per l'egoisme. Si l'ego ha caigut, i es flueix amb la Vida, que és el que mor?

I l'altre poema, també extraordinari. 'El camino que abraza los contrarios', 'Todos es nada, Nada es Todo'.