viernes, 1 de mayo de 2015

olvidados....



Seremos todos olvidados
como cualquier otra catástrofe.

En cualquier cuneta del tiempo.

No somos más que un escalofrío
en la piel de los gorriones.

¡Qué gloriosa contribución
a la apasionante biblioteca
de las páginas en blanco!



 
Javier Gallego Crudo. Abolición de la pena de muerte. Ed. Arrebato. Madríd, 2013

1 comentario:

Anónimo dijo...

Benvolgut Toni,
ja fa mesos que no trepitjo el dojo i no obstant el tinc estranyament present. Un cop vaig sentir un mestre espiritual per internet dient que no importa la originalitat. Sols importa la autenticitat. Crec que tinc el dojo tant present (el dojo i els companys del dojo) perquè estar sentat en zazen davant una pared es de les poques coses que me van fer "tornar a casa". Si, sentir el mal d'esquena, els peus dormint-se, era més real, més autèntic que tot el torrent d'idees que me passen cada segon pel cap, més real que la televisió, més real que els anuncis, que els somnis...Ja no practico zazen pero algun cop sentat en qualsevol lloc, quan tot es torno estrany, torno a la meva respiració, recordo el dojo i aterro al present. Tinc un llibre que vaig agafar prestat del dojo i el vull tornar. Crec que no ho faig perque seria com un adéu i ja no me quedarien excuses per tornar un altre dia. No sé quina és la jerarquia del zen, mai m'ha interessat gaire cosa més del zen que el zazen. Però per a mi has estat un mestre de carn i ossos i et tinc ben present. Bé una abraçada molt forta i espero ens veiem aviat, Carlos "el podòleg".